Finançament

Les recomanacions dels organismes internacionals situen en el 2% del PIB el nivell de despesa necessària per abordar el canvi climàtic i donar suport als processos de transició ecològica de l’economia. És evident que cal augmentar les inversions per aconseguir una transició verda i socialment justa però també es tracta de reorientar i aprofitar millor els recursos de què ja disposen les administracions públiques. L’estimació de la despesa destinada a la Nova Transició Verda durant els propers 4 anys seria la següent:

(mm €) 2019 2020 2021 2022 2023
Despesa anual 1.000 1.700 1.900 2.200 2.500
Inc despesa acumulada 0 200 400 700 1.000

A continuació s’assenyalen quines seran les principals eines de finançament del pla:

1) Millora del grau d’execució pressupostària. En l’exercici 2017 el percentatge d’execució del pressupost de la Generalitat es va situar en 74,57 mentre que en l’exercici 2018 va arribar al 77,74%. No obstant això una part important dels programes de les principals conselleries involucrades en aquesta proposta tenen un grau d’execució molt inferior al percentatge total. Per això una primera via de finançament seria executar de manera efectiva aquells recursos que ja estan consignats en el Pressupost de la Generalitat.

2) Creixement inercial dels ingressos fiscals. La recaptació de l’administració augmenta quan creix l’economia encara que totes dues taxes de creixement rarament són parelles. Durant els últims 4 anys hi ha hagut un creixement mitjà anual del Pressupost total de la Generalitat Valenciana del 6,5%. Fins i tot en supòsits conservadors sobre les previsions econòmiques, és d’esperar que els ingressos fiscals de la Generalitat Valenciana continuen augmentant si bé a un ritme inferior.

3) Canvis en la fiscalitat. Els principals organismes econòmics internacionals assenyalen que Espanya és un país amb un important grau de subdesenvolupament en els impostos mediambientals respecte a altres països de la Unió Europea. En molts casos la competència per fixar aquests tributs és autonòmica. Per començar a corregir aquesta situació s’hauria d’aprovar la creació d’un impost sobre l’activitat turística i l’aplicació de l’impost sobre l’eliminació de residus. A més existeixen figures impositives d’altres tipus que redundarien en el benefici del conjunt de la població alhora que augmentarien els ingressos de l’administració, és el cas de l’impost sobre les begudes ensucrades.

4) Estalvi i augment de l’eficiència. Les inversions i canvis legislatius consignats en el pla aconseguiran millores significatives en matèria d’estalvi energètic, d’autoconsum elèctric, de reducció de residus o de millora de la salut de les i els ciutadans. Tot això suposa un estalvi significatiu de recursos en el mitjà i llarg termini que afectarà positivament a la capacitat de finançament d’aquesta transició verda.

5) Programació plurianual de la despesa. Per millorar l’aprofitament dels recursos destinats al pla, els projectes que formen part han de tindre una programació que abaste els 4 anys de la pròxima legislatura amb un augment de la despesa total gradual.

Entre les fonts de finançament i canalització dels recursos no incloem ni la millora del finançament autonòmic ni la reestructuració dels pagaments del deute de la Generalitat, les dues reivindicacions històriques de la Comunitat Valenciana. No obstant això, cal deixar clar que això es deu a un criteri de prudència. Resoldre el problema de infrafinançament o aconseguir una reestructuració del deute, no depèn només de la Generalitat Valenciana sinó també d’instàncies estatals. Amb tot, si es produïren millores en algun d’aquests dos sentits, es consideraria prioritari aportar els recursos addicionals a l’execució del pla.